El biòtop i la biocenosi

 

BIÒTOP 

El biòtop és la part inorgànica de l'ecosistema.Format per les roques, l'aire, l'aigua, les sals dissoltes, la sorra, etc.

CLIMA

Controla la circulació vertical, en tot llac existeix, en principi una zona d'aigua més calenta i una altra d'aigua més freda.
En condicions normals ocorre que l'aigua de major temperatura és a dalt per la seva menor densitat i baix hi ha la de menor temperatura que és més densa. Si l'aigua de dalt es refreda, baixa i es produeix llavors una circulació de l'aigua.
També influeixen les entrades i sortides d'aigua com les precipitacions, el vessament, l'evaporació i la sortida en afluents.
Si la quantitat de les entrades és més gran que les sortides el llac manté el seu nivell, si les entrades són menors que les sortides el llac, aquest perd nivell.
També controla l'aportació de sediments, si és àrid hi una aportació, si és humit hi ha un menor aportació ja hi ha més coberta vegetal que impedeix una alta erosió.

CARACTERÍSTIQUES DE L'AIGUA

Hi ha tres factors: salinitat, oxigen, nutrients i temperatura.

SALINITAT

S'expressa en g / l, és la quantitat de sals dissoltes. Té importància per a la precipitació de les sals i la presència d'organismes.

OXIGEN I NUTRIENTS

La capa superior és la oxigenada, i on hi ha llum, per tant on pot créixer fitoplàncton, si hi ha nutrients com N i P, el P és el limitant.
Els nutrients acabaran al fons quan l'animal mori, ja que es descomponen si hi ha bacteris o s'oxiden. Quan s'acumulen molts en el fons, la demanda d'oxigen és molt gran i es diu que el llac s'està eutrofiando.

TEMPERATURA

És el que hem comentat abans, a la capa superior es diu epilimnión i la inferior hipolimnion, a la superfície que els separa s'anomena termoclina.

Segons el procés de mescla podem fer una classificació dels llacs:

• Monomíc:Tenen un període de circulació un cop l'any, es dóna en zones subtropicals i zones molt fredes.
• Dimictic: tenen dos períodes de circulació: latituds mitjanes.

•  Oligomíc: Són llacs la temperatura a tot el llac és de 4 º i poques vegades tenen un període de circulació, es dóna en els climes tropicals humits.
• Amíctic: Mai es dóna circulació perquè estan permanentment coberts de gel.

• Polimíctics: Hi ha una circulació contínua, es dóna en els llacs alpins de la zona equatorial dels Andes.

SEDIMENTACIÓ

Els factors que controlen la sedimentació són físics, químics i biològics. Els tipus de dipòsit varien segons el factor dominant:

• FÍSIC: detrítics o clàstics, formats per fragments d'altres roques, provinents del riu.
• QUÍMIC: són els carbonats, sulfats, ... causa de la precipitació de ions.
• BIOLÒGIC: són els relacionats amb els organismes, són els carbonats ja que sol haver com vegetació Chara sp., Gasteròpodes i ostràcodes.

BIOCENOSI


La biocenosi és el conjunt dels éssers vius de l'ecosistema: animals, plantes, fongs i tota mena d'organismes.

FAUNA

La fauna no es gran extensa ja qu com l'ecosistema lacustre es acuati la unica fauna que ja  animals acuatic i aeris.

FLORA

Les Plantes que habiten a la vora de llacs són plantes
herbàcies.Quan arriba una anundación la planta de l'arròs presenta adaptacions per poder viure i sobreviure davant aquesta circuntancia. L'arròs i diverses plantes que habiten en sòls pantanosos presenten neumatóforos, que són extensions geotrópicamente negatives de les arrels d'algunes plantes que creixen en hàbitats pantanosos; creixen cap amunt i cap a fora de l'aigua i funcionen per assegurar la ventilació adequada. Per exemple la planta de l'arròs i les plantes aquàtiques flotants. A més els neumatóforos són raícesrespiratorias i epigeas i amb abundanteaerénquima, les quals s'encarreguen de proveir aire als altres teixits submergits.
És una adaptació especial de certes plantes en forma de sacs aeris, que els permet reservar O2 per períodes d'immersió (inundació) o per accelerar la velocitat de transpiració. Aquestes plantes absorbeixen per tot el seu cos el H2O, el CO2 i les sals dissoltes en l'aigua, ja que posseeixen cutícula molt prima. L'epidermis de les plantes submergides no té Estomes i de pèls absorbents.
En síntesi: Els neumatóforos són arrels erectes que sobresurten de l'aigua i faciliten l'oxigenació de les parts submergides mitjançant lenticel o obertures hidròfobes que no es mullen i que, per tant, són permeables a l'aire però no a l'aigua. Quan les arrels respiratòries estan totalment submergides en l'aigua, l'O2 present en els seus espais intercel · lulars és utilitzat en la respiració i el CO2 desapareix en l'aigua. Com els neumatóforos surten de l'aigua absorbeixen O2 atmosfèric i el el porten a les arrels enterrades.
Les plantes que desenvolupen les seves arrels en llocs entollats i mantenen els altres òrgans separats de l'aigua, solen tenir tiges buits, per poder transportar l'aire fins a les arrels.